Versots Festa Major 2021

Recull de fotos d’Ivan Gómez

MIRA EL VÍDEO A YOUTUBE

Presentació: Bona nit sadurninenques i sadurninencs!
Alcalde, regidores i altres criatures dels inferns!
Com cada any, fidels a la cita, ja som aquí!
Venim a recitar quatre versots mal posats
i, tanmateix, tan plens de veritats!

Aquest any han passat moltes coses
i segur que ens en deixarem moltes.
Però per poder gaudir-ho tot
millor que anem a poc a poc.

Això sí, si hi voleu col·laborar
els versots, per dos euros podeu comprar.
Els beneficis com sempre fem,
a la Marató de TV3 els donarem.

Ja esteu preparats
per sentir les veritats?
Doncs ja a arribat l’hora,
comencem sense més demora!

Com bé sabeu,
aquí rebrà tot Déu,
els del Consistori i també alguns veïns
per poca-soltes i garrins!

Per seguir la tradició,
mirarem si ja hi sou totes al balcó
A qui hagi vingut podeu fer l’onada,
i aquell que falti, una forta xiulada!

Josep Maria Ribas, Meritxell Borràs, Pere Vernet, Marta Castellví, Carles del Amor, Ton Amat, Xavier Rodríguez, Laura Salvador, Toni Romeu, Pedro Campos, Cristina de la Cruz, Erika Ruiz, Marina Agudelo, Arantxa Fernández, Jordi Pujol, Arantxa Molina i Carles Jiménez.

Explica la llegenda que fa molts anys, tothom qui treballava a les vinyes de
Sant Sadurní queia en desgràcia, en forma d’accident o malaltia irreversible. Nostre patró Sadurní va haver d’intervenir invocant totes les forces espirituals conegudes, però no se’n sortia. Finalment va anar a buscar a Llucifer, Amo i Senyor de les tenebres, que fou l’únic capaç de resoldre la situació i va portar a la Vila la riquesa i prosperitat que coneixem a canvi de tenir cava, el nostre més preuat elixir, tot l’any gratuïtament.

Aquest pacte amb el Diable cal renovar-lo cada any, com sempre, en una nit com avui de Festa Major…

EL BÚNQUER

Llucifer: 1961, Sant Sadurní d’Anoia. I malgrat us pesi, Espanya

SONA: BEN E. KING – Stand By Me

Diablessa: Para, para Llucifer, Què és aquesta merda? Quin baixón de cançó…
No tenim cap referent millor que això?

Llucifer: No ho sé Diablessa, és la primera que he trobat de l’època!
A veure… Què et sembla aquesta?

SONA: Estando Contigo de Conchita Bautista

Diablessa: Ara t’escolto Llucifer! Això ja està més bé!

Llucifer: Com us deia.. el 14 de juny de 1961, després d’un part complicat per culpa de la mida del seu cap, arriba al món en Josep Maria Ribas i Ferrer.

En Josep Maria és un nen de mirada pura i brillant
Que per Sant Sadurní mira d’anar tirant…

Diablessa: És que si al segle XXI ja és depriment
Imagina’t com devia ser el poble en aquell moment…

Llucifer: La infantesa del nostre protagonista
transcorre durant el final del franquisme
i es fa gran mantenint intacte el seu republicanisme.

De jove balla sardanes i d’adult vol estar a tots els merders,
ja sigui fent soroll amb el timbal pels carrers,
amb la Fil·loxera encenent algun coet
o narrant partits d’hoquei del Noia Freixenet.

I així, l’any 2003 entra a l’Ajuntament
D’on ja no n’ha sortit de moment..

Diablessa: Per Satanàs! Si que fot anys que li fem versots!
Deu ser a qui més li xiulen les orelles de tots!

Llucifer: I el que li xiularan…

Fins el 2007 es fa càrrec de Cultura, Festes i Cooperació
I pel pacte amb Convergència es menja més d’un marró.
La seva gran pensada va ser fer concerts de pagament
i fer-nos passar per caixa per escoltar els grups del moment!

Diablessa: Para el carro Llucifer, que he tingut un “déjà-vu”
Vols dir que recentment no l’ha copiat algú de per aquí?
Que a les últimes Fires em vaig haver de vendre un ronyó
per poder assistir a tota la programació!

Llucifer: El 2011, el nostre Josep Maria va donar una campanada
i per poder ser alcalde fa una aliança inesperada…

Diablessa: Ai, Llucifer! Que m’estàs espantant!
Que potser va pactar amb Satanàs per passar al capdavant?

Llucifer: No Diablessa, pitjor. Va pactar amb el PSC!

Diablessa: Ai quin merder!

Llucifer: Acorden repartir-se l’alcaldia i un govern estable
i, d’aquesta manera, el nostre protagonista per fi va ser alcalde.
En Josep Maria compleix els seus dos anys de mandat
amb calma i una aparent tranquil·litat.

El 2014 la Susaníssima pren el relleu
Sense sospitar, però, que el seu mandat seria breu…

Diablessa: No, nooo! Tuberculosi, oi? Jo ja ho sabia Llucifer,
que aquesta història no podia acabar bé!

Llucifer: Però què dius, Diablessa!
D’on has tret aquesta bestiesa!

El 2015, Esquerra, del govern renúncia
i deixa el PSC manant en minoria.
Però, només una setmana després
munten una moció de censura exprés…

Diablessa: I el pinxo del Josep Maria
Torna a recuperar l’alcaldia…

Llucifer: T’equivoques, Diablessa.
La Maria Rosell serà ara l’alcaldessa.

Diablessa: Però! Tres alcaldes en un sol mandat!
Això és un disbarat! I em temo que el pitjor no ha passat!

Llucifer: El 2015 tampoc guanya les eleccions.
Per darrera la Rosell, els del seu partit queden segons.
Però, capgròs com ell sol,
reedita un pacte que ningú vol
i tornarà a ser alcalde abans de retirar-se
assegurant que mai més tornarà a presentar-se.

Diablessa: I fins aquí la història del Josep Maria
ja s’estava fent pesada aquesta biografia!

Llucifer: Doncs no Diablessa!
En Josep Maria no vol quedar arraconat
i el 2019, en un gir de guió inesperat
es torna a presentar a les eleccions
Que ara sí, guanya per vots i per escons.

I fins d’aquí a uns dies que, si res no ha canviat,
cedirà el càrrec al Ton Amat
i, per fi, l’era del Josep Maria s’haurà acabat.

Diablessa:
Guaita el Josep Maria. Aquí el teniu!
Estimat públic, vosaltres decidiu:
és digne d’entrar a l’infern, sí o no?

Venat: Ara entenc perquè ens han deixat plantats
estaven aquí a la Ràdio!
Nosaltres a la plaça esperant
i aquests fent el mamarratxo!

Sadurní: Calla Venat,
no facis soroll! Marxem discretament
i, per un cop, ens haurem salvat.

Llucifer: Ep! Per fi heu arribat!
Feia estona que us estàvem esperant!

Diablessa: Ja us trobàvem a faltar,
parell de capsigranys!
Que potser us voleu escaquejar?
Però si ja som com companys!

Sadurní: Això mai! Com cada any ens teniu aquí
a donar la cara pel poble de Sant Sadurní!

Llucifer: Precisament per això hem vingut
com cada nit del 29 de novembre
per fer-vos passar per l’embut
i veure si seguiu tan desgraciats com sempre…

Diablessa: Que és el dia assenyalat
i ens heu d’explicar com ha anat tot plegat!

Venat: Fins i tot avui heu de venir a fer merder?
Amb lo contents que estem de poder tornar al carrer!
Au va, marxeu pel forat d’on heu sortit,
preneu-vos un whisky i cap al llit!

Llucifer: Però tu què t’has pensat?
Que marxarem amb la cua entre les cames?
Fins aquí hem arribat!

Sadurní: Venat, no els facis enfadar
que això només ho empitjorarà!
Llucifer, perdona el seu atreviment
però ja saps com puja el nostre jovent…

Diablessa: Se me’n refum si és jove o vell!
ens l’endurem a l’infern
i a tires li arrencarem la pell!

Sadurní: Ara per ara, no ens pots condemnar
que no hem pogut ni començar.
Els meus feligresos s’han portat com sants
malgrat totes les penúries i entrabancs.

Llucifer: Això creus, Sadurní?
Segur que el teu poble mereix ser salvat?
Escoltem que ha passat aquest any per aquí
i veurem si ens dius la veritat…

—

DIABLES

Abans de posar-nos a rajar
i com ja va sent habitual
a dins de casa hem de mirar
si no volem prendre més mal…

Som més de 200 persones associades
però n’hi ha que no foteu ni brot.
Colla de criatures apalancades,
us moveu menys que l’estaquirot!

Diables dolentots, diablesses violentes!
Avui també passareu escarni aquí
davant tots els sadurninencs i sadurninenques
perquè volem que us vegin patir!

No mereixeu adorar Llucifer
si no us impliqueu de veritat!
No n’hi ha prou en sortir a cremar el carrer
que hi ha molta més feina a l’entitat!

Feu un pas al davant i benvingudes sereu,
poseu-vos a pencar, bèsties tronades!
Arremangueu-vos i la forca esmoleu
que les banyes ja les dueu posades.

Se m’n Refum som i serem
i qui no es posi a treballar,
a la caldera el bullirem!

—

FI DELS PEATGES

Volíem modernitza-nos
volíem ser capdavanters
però no teníem recursos
a la caixa no hi havia calés.

Mira que van ser llestos,
però quina imaginació
que ho paguin tot els usuaris
ja tenim la solució.

A l’hemeroteca de l’Infern
he trobat la notícia:
fa cinquanta anys que els governants
van cobrir-se d’immundícia.

I així, dia a dia, cotxe a cotxe
van anar pagant les obres,
sous, manteniment
i sap Llucifer quantes més coses.

I ara per fi treuen els peatges
i em podreu dir mal pensat
però el mateix dia obren l’enllaç de Sant Cugat,
ja és casualitat.

Des de 2007 que estava en obres
amb parades intermitents
i mentrestant, a Espanya
construint alegrement.

Tants anys de posar pasta,
tants anys de pagar l’impost,
que el primer diumenge gratis
omplim l’A7 de Figueres a Vinaròs.

Ara tothom es queixa,
els del cotxe i els del camió
i ja surten veus que diuen
que pagant estavem millor.

Però no penseu que això s’acaba
i que ens deixaran tranquils
ja s’estudia com finançar la despesa
tant a Barna com a Madrid!
CANVI CLIMÀTIC

Reunits els líders mundials
de la seva astúcia en fan gala
i a la conferència internacional
se’ns han tornat a pixar a la cara.

El canvi climàtic ja és aquí
tots veiem que és evident
i que ha vingut per quedar-se
de manera permanent.

Però encara hi ha qui ho nega,
al poble, són més o menys un 4%
els que pensen que és mentida,
que en són de burros aquesta gent!

I a Glasgow, mentrestant
continuen amb la quimera,
només paraules i promeses,
quina estafa de cimera!

I així van passant els anys,
una i altra conferència
que ja en portem vint-i-sis
sense fer cas de la ciència.

Cada cop plou menys
cada estiu fa més calor
l’hivern és més curt i fred,
però això no és el pitjor.

La Terra ens envia senyals
que sembla que vulguem ignorar.
Terratrèmols, tsunamis,
inundacions i ara un volcà.

Que no manen els governs,
que manen les empreses,
Que només pensen en la pasta
que mai no tenen presses!

Posem fil a l’agulla,
alcem les barricades!
Cal que agafem la iniciativa
i deixem-nos de collonades!

—

40 ANYS DE FIL·LOXERA

Visca la bèstia groga i visca el fer anys!
Encara que enguany no heu fet gaire caixa ni guanys,
des de l’infern us volem sincerament felicitar,
pel vostre 40è aniversari i que molts més en pugueu celebrar!

Anys i anys per molts anys!

Ara bé, amiga de l’ànima, te’m de dir que grogueges i vilafranquineges!

Ui el que ha dit en Llucifer !

Deixeu-me que m’expliqui tot i que se me’n fot qui em repliqui.
Veureu, La Junta de la Fil·lo, plena de saviesa i corpresa pel clamor popular
va decidir que faria la festa i un particular protocol covid va plantejar.
Era innovador, valia el que no estava escrit
i servia per seleccionar al públic més distingit.

Anys i anys, per molts anys!

Però ves per on, les autoritats sanitàries, sagnants, cruels i infernals
Van decidir desestimar la proposta, pobrets groguets, innocents i angelicals!
Enfadats doncs amb el món conegut i plens d’ira
Van proclamar en plena follia
que no sé quina autoritat era dolenta, una vera harpia!

Quanta injustícia!

Però si la Fil·lo és el centre del cosmos i rovell de l’univers conegut!

Quanta avaricia!

D’acord que va ser una plaga,
però per les segones Fires en pandèmia,
la primera festa de foc en celebrar-se a Catalunya podia haver sigut!

Quanta estultícia!

Talment com va dir l’estrany alcalde de la suposada capital,
si naltros ho fem, la resta vindrà al darrera i això, a més de normal, és natural.

Quanta incompetència!

I com que no els hi van deixar fer com ells volien, doncs res, elis, elis
van fer públic que estaven molt enfadats i res!, res farien!, res!, elis, elis.

Quanta arrogància!

Però ai làs! Benvolguts amics del mal, la història no acaba aquí,
Del no fer res, van passar al haver de decidir.
I després de molt i molt rumiar, el cuc grog finalment van fer sortir.
Tot i tenir mil voluntaris, va ser una passejada discreta, mancada de poder, fins i tot gasiva.
Però això sí! Amb cadires, palco i llotges amb prèvia reserva administrativa.

Quanta extravagància!

Per pena, els Se m’n Refum vam acompanyar-vos
fer el ridícul plegats és la nostra diabòlica manera d’estimar-vos.

Anys i anys, per molts anys!

La Fil·lo Vilafranquineja i com a prova cabdal, us dic,
que després de la pírrica petada van organitzar a la Vespa asiàtica una processó final.
Destinació? Arribar a casa del flamant President de la Junta,
talment com el Sant Patró
reposa a casa de l’administrador.
I allà va reposar i dormir en un càndid llit de despropòsits i amor.

Anys i anys, per molts anys!

Oh Gran Pitu, Pitu Gran, dimoniet estimat nostre, mereixes or i xampany!
Et saludem amb honors per la teva lluita gloriosa, pel bé del foc, tant plena d’afany!

Anys i anys, per molts anys!

—

L’IRREDUCTIBLE LLARENA

Any 2021. Tota Europa descarta el delicte de sedició.
Tota? No! Al sud hi ha un país d’irreductibles jutges sense solució
que reclamen una vegada i una altra l’extradició
perdent més i més la credibilitat a cada petició.

El guerrer més tossut d’aquest poblat
és l’irreductible jutge Llarena
que en el seu afany per caçar els exiliats
no es cansa de fer el pena!

Es veu que, de petit, per allà el seixanta-set
va caure a la marmita de l’espanyolitat
que remenava el putu druida Sisquet
i en va sortir feixista per tota l’eternitat.

Més que l’Obèlix n’és de tossut
i s’enrabia amb els jutges europeus
aquells que no volen passar per l’embut
i quan ordena una detenció, PAM! li paren els peus!

Ai Llarena! Ets com el Barça d’aquesta temporada,
cada cop que surts per Europa, reps una clatellada!
Que ja són quatre anys d’intents fallits i cagades
Encara no t’has cansat de tantes bufetades?

Puigdemont, Comín i Ponsatí
i també el raper Valtònyc
des de Brussel·les, se’n riuen sense parar
menjant musclos i amb un bona cervesa belga a la mà.

Admetem-ho. Els estats moderns no contemplen la sedició
i tots emparen la llibertat d’expressió.
Potser és moment de prendre una decisió
I fer foc nou d’aquesta Justícia de Cromanyó!

—

ROTONDA VILARNAU

Ja estem acostumats als nyaps arquitectònics
carrers mal fets i senyalitzacions no aptes per a daltònics.
Però aquesta vegada us heu passat un grau…
Què és aquella merda de rotonda de la Vilarnau!

Unes lletres gegants anuncien el nom de la Vila.
El “d’Anoia”, en petit, a segona fila.
És que us fa vergonya o no fa marca?
O teniu por que ens confonguin de comarca?

Tot a sobre d’un mur gris, trist i sense benefici
això sí que representa bé el nostre municipi!
Al voltant quatre fil·loxeres escampades
repartides sense gràcia i mal plantades.

Semblen els pollets de la mona del padrí
només falta una cosa per acabar-ho d’arrodonir:
Un ou ben gros plantat al centre de la glorieta
i llesta per entregar al fillolet o la filloleta.

Ara que… per ous, els del regidor que va tenir la pensada!
Vernet! Que no veus que aquesta rotonda és una cagada?
I segur que ha costat una bona morterada
Amb la de coses que es poden fer amb aquesta dinerada!

Pere, mira a qui tenim aquí tapada…
Sí, els diables l’hem segrestada!
I si voleu que us la tornem
haureu de pagar el rescat que demanem:

Volem un teatre i també un cinema
que l’oferta d’espais culturals del poble fa molta pena!
Volem un local social en condicions
on les entitats puguem fer les nostres reunions,
guardar el material, assajar i fer-hi celebracions,
que del Casal i el local del parc ja n’estem fins als collons!

—

¡SE HA ACABADO EL BROQUIL!

Aquest versot lo haré en castellano
para que me entienda todo el mundo.
Que hablar en catalán és provinciano,
de mala educación y de muy mal gusto.

En casa, solo lo habla la abuela
y no hay ninguna necesidad
de practicarlo en la escuela
y aún menos en la universidad.

Cal que protegim la lengua española.
Aunque la usen más de 500 millones de habitantes
no se va a defender toda sola
de los supremacistas catalanohablantes.

No basta que se hable en todas las teles,
la prensa, las revistas, la justicia, la administración
y que esté presente en todas las redes sociales,
En Catalunya, l’español, está en perill de extinción.

Para de fer el melocotón,
que n’hi ha per alquilar sillas!
per poder ser competitius al món
hem de parlar l’idioma de las Castillas?

Els youtubers més famosets,
quan comencen a guanyar pasta
canvien d’idioma, com de calçotets
però tributen a Andorra com els de la casta!

Defensem els nostres drets,
no ens abaixem més els pantalons!
Salvem la llengua i els mots
de tota aquesta tropa de mamons!

Se ha acabado el bròquil!
Volem català a l’oci i a les produccions.
En la meva llengua vull fer vida tranquil,
prou d’agressions al català, colla de cabrons!

—

TERTULIANS

Dalt d’aquest escenari
i aprofitant l’avinentesa
vull reivindicar aquesta figura
maltractada i ofesa.

Sí, sí, parlo dels tertulians
gent amb estudis i carreres
que surten a la tele
per alimentar a les feres.

Han estat divuit mesos
parlant de la Covid,
amb gràfiques, dibuixos
maquetes i titelles de dit.

Hi entenen de mascaretes,
de vacunes i medicaments,
de respiradors i les UCIs,
de tanatoris i enterraments.

I ara que la cosa va de baixa
els fotran al carrer?
No! Perquè muten i canvien!
Per alguna cosa són experts.

Poden parlar dels refugiats
del poble Afganès,
dels talibans, dels ianquis
i no sé de quantes coses més.

La crisi dels semiconductors,
de el emèrit i els seus calers,
dels pressupostos, de la Renfe,
o de la detenció del President.

I ara, per jugar, tenen el volcà
un greu desastre mediambiental
però a ells només els importa
a quina tele aniran a cobrar!

—
L’1×1 DE L’AJUNTAMENT

Als diables i diablesses ens agrada mantenir les tradicions
com diu el raper, gairebé tant com robar diners els Borbons.
Sabem que tothom esperava aquest moment…
anem a repassar un per un els membres de l’Ajuntament!

Josep Maria Ribas: CADUCAT
Ribas, el teu moment ja ha passat
i d’aquí poc et toca fer un pas al costat.
I no et direm res més, que ja t’hem fet un llarg versot
Així que, farem com tu i passarem de tot.

Meritxell Borràs: CANSADA
Amiga Meri, estimada Txell,
a la Casa dels Avis t’hi has deixat la pell,
però la gestió no brilla massa enguany
mascaretes, hidrogel, aïllament, forrellat i pany
els avis han viscut en una presó amb tant d’afany,
queixes, famílies, PCRs… res, un mal any.

Pere Vernet: EMPATXAT
Et menges l’incivisme i la delinqüència
i en requisar marihuana ja hi tens experiència.
Diuen que et posen les sirenes enceses de la poli
ves amb compte, que més d’un et voldria untar amb oli.
Ens fa l’efecte que et toquen tots els marrons,
quan plegui el Ribas, potser guanyaràs uns galons.

Però Pere, assumeix-ho, la neteja segueix sent
la teva gran assignatura pendent.
Hi ha veïns marrans efectivament
però fill meu per posar-hi remei no hi ha cap campanya contundent.
Que el poble està molt brut, hòstia! I si no ho apanyes
te les hauràs amb les nostres banyes!

Marta Castellví: DISPENDI TOTAL
Marta, Marta, Marta, tu a la mà hi deus tenir un forat!
En aquestes darreres Fires t’has ben lluït
Un dispendi total! Exagerat! No fos dit!
Esclar que et mereixes un versot ben llarg i esmolat.
Estigues atenta, amiga de la cultura, cap al final arribarà i serà el millor declamat!
Ara només et dic que de regidora et flipes massa o bé alucines,
casum l’oli roent ! També podries invertir calers en arreglar les sales de teatres i els cines!

Carles Del Amor: EN CRISI
El regidor d’hisenda, recollida selectiva i medi ambient
remena els calers però pateix la merda i incivisme de la gent.
Amb els idiomes que parles i no has anat al COP26?
Vés-hi! I explica que, qui mana al món, són els vicis!
Crema els diners, Carles, i sigues fidel als teus principis!
Prou pagar deute als bancs! Ven-te l’ànima al foc ardent!
Mort al capitalisme! Decreixement! Visca la Crisis!

Ton Amat: CALENT
Mmmmm…. Ja fa temps que escalfes a la banda
i estàs a punt per fer la teva entrada.
Vas calent, oi, gran paladí?
Mmmmm…. quin serà el teu outfit escollit?
Ahhhhh Ton, que l’alcaldia t’espera!
Això si el Ribas…ohhh Ribas….. no t’aturis…. no et facis enrere…

En fi, el teu breu pas per Turisme serà recordat
per la nul·la gestió en pandèmia
i pel segon bluf de Cavatast descentralitzat.
També et recordarem naltros Ton, per fer-nos fora de la Fassina.
La teva obsessió per nosaltres, oh Ton, ens excita i ens fascina!

Xavier Rodríguez: CREMAT
Si l’amo va calent, el servent es crema!
Amic Xavi, sincerament, t’ho vam dir l’any passat! T’està utilitzant!
Però no ens vols fer cas i ja ens estàs cansant!
Si no reacciones et batejarem com el tòtil útil de Junts pel Ton
gastes el teu talent per ballar al so del seu charleston.

Laura Salvador: APÀTICA
Bueno, bueno, bueno, la regidora d’esports i de la llum!
Tot es crema al teu voltant i tu no sents ni l’olor del fum.
Merder al Pavelló de l’Ateneu, per cert, municipal
i no apareixes per allà ni en foto, ja et val!

Farum a la piscina i tu tan panxa prenent caipirinha.
Ja ho diu la dita: Esports i mal govern
Millor anar a fer exercici a l’infern!

Toni Romeu: ARXIVAT
Oh Romeu, Romeu meu,
per amor o de romeria, en Toni torra-castanyes
fa de regidor sense sentir-li la veu.

Tu diràs que el més important són els fets
i que el nou arxiu municipal és el teu llegat
però que dius, bon home!
Si en fa de temps que estava projectat!

Pedro Campos: DIFERENT
El flamant cap de l’oposició té pressa
per pactar, dir o treure’s la disfressa.
Amic Pedro, ets tan diferent!
Vine a petar amb els diables
i engega a pastar fang tota aquesta gent.

Cristina de la Cruz: SANTA
Ets com la Mare de Déu del Consistori
prenent paciència amb tot aquest desori.
Les hores mortes del plens son un robatori
i eviten que la teva creativitat aflori.

Patrona dels desemparats
prega per tots nosaltres, colla d’arreplegats.

Erika Ruiz: TRENDY
Algú dels presents té un dubte sobre lifestyle?
Voleu disposar d’una assessora trendy com cal?
Voleu fer esport i no voleu prendre mal?
Truqueu a l’Èrika. Disponibilitat total!
Millor això que la vida municipal.

Marina Agudelo: DESAPERCEBUDA
Sense fer soroll, de número 6 a la llista
a ser la nova regidora socialista.
Telemàticament i de manera ufana,
quan va plegar la Susanna.

Què? No us havíeu assabentat
que al PSC hi havia novetat?
Tranquils, que em sembla que ells tampoc.
Al ple hi son perquè hi ha d’haver de tot.

Arantxa Fernández: DIVINA
Hola Arantxa! Ja era hora! Fins i tot al ple t’enfades!
Així, arrogant i prepotent és com ens agrades!
Els altres no podran ser mai com tu, la musa d’Hades!
Certament, sempre tindràs la raó només per ser cupaire
i els altres són tots uns cutres i uns bords.
Tots fora i que corri l’aire!

Jordi Pujol: CANSINO
Oh, Gran Xaman, mestre diabòlic!
El temps s’esgota i no vas pas de bòlit!
Mira que portes anys al Consistori,
i gens de política has fet. Això té mèrit!
Només practiques conjurs i vudú contra els teus adversaris
mal d’ull i pintades a fer, dictes als teus correligionaris.

Arantxa Molina: DESBORDADA
Arantxa! Erets la nostra esperança!
Una diablessa infiltrada dins d’aquesta casa.
Però t’hem vist superada i amb recel
i a les reunions de Diables, no et veiem el pèl!

Torna amb nosaltres i deixa el ple,
que segur que t’ho passaràs més bé!
Sabem que el teu lloc és al carrer
Au va, agafa la forca i vine a fer merder!

Carles Jiménez: APAGAT
Carles! Que aquest any ens n’hem recordat!
Però trobem que estàs massa amagat…
Ja no ens dónes tant joc com abans,
Fins i tot, algun dia, t’he vist vestint texans!

Carlitus! Et veig amb poques ganes,
Per què no plegues i que s’hi posin altres?
A no, que no recordava que al teu partit
no hi ha ningú més capaç d’aixecar el dit!

—
BOMBETES DE NADAL

Vols conèixer la veritat, nosaltres et direm la veritat.
Segur que vols conèixer la veritat, nosaltres et direm la veritat!

Ja son aquí els adornus cutres, ja son aquí cutres, cutres!

Fem el passadís per mirar-los, agenollats podem admirar-los
i amb una varietat espantosa, som com una tifa ben, ben grossa!

Ja son aquí els adornus cutres, ja son aquí cutres, cutres!

Mira que maca queda la rotonda, amb aquesta ampolla tan catxonda
i et trobes copes plenes de bombilles, quasi a totes les cruïlles!

Ja son aquí els adornus cutres, ja son aquí cutres, cutres!

(Per acabar d’adobar-ho tot, planten aquest arbre horrorós!
Ara el cremarem ben cremat, per què en canvïin el format!)

Per intentar arreglar-ho tot, no han plantat aquell arbre tant horrorós!
voliem cremar-ho ben cremat, per què així canviessin el format!

Ja son aquí els adornus cutres, ja son aquí cutres, cutres! cutres, cutres!

—
EL PREU DE LA LLUM

No posis la rentadora a partir de les set
que el comptador et podria fotre un pet!
I no carreguis el Satisfyer a les 10 del matí
si el teu compte corrent no vols veure patir.

Mira que arribeu a ser mamons,
Aquests de les elèctriques, quins collons!
Que ens feu pagar el quilowatt a preu d’or
i vosaltres teniu dos o tres iots al port!

Lladres! No teniu un altre nom!
Us aprofiteu de les necessitats tothom.
Endollats a les elèctriques, mai millor dit
i a un consell d’administració posats a dit.

Això sí que és una “jugada mestra”
d’aquells que havien estat a la palestra
i un cop enviats a la paperera de la història,
els van fer entrar per la porta giratòria.

Mireu si va ser un negoci rodó
aquella manegada de la privatització
que els que ho van perpetrar al seu moment
ara cobren una morterada sense cap remordiment!

El José Mari i el Felipe amb els peus al sofà fumant puros
mentre tu veus com a final de més no et queden duros.
S’han currat una jubilació daurada amb l’oligopoli
movent peces i bitllets com en una partida del Monopoly.

No patiu, que a l’infern no us serviran de res
ni propietats, ni luxes, ni els diners.
Esperant-vos, tenim les calderes plenes d’oli roent
per quan a tota aquesta colla d’aprofitats, us arribi el moment!

—

80 ANYS GEGANTS

La bestiola groga no és l’única que està de celebració
els Gegants de la nostra població
fan 80 anys des de la seva creació
i no ens en podem estar de fer-ne una menció!

Al Ferran i a la Isabel totes els adorem
i aquí són els únics reis que tolerem.
De fet, fan la mateixa feina que els borbons
però no ens costen tants calerons!

Al 41 els van portar de l’Ingenio amb un camionet
per substituir als del Mossèn Ramonet
després que aquests primers gegants
es podríssin en unes golfes durant molts anys.

L’etapa del Fajardo van superar,
encara no sabem com se’n van salvar!
Segur que en van veure de tots colors
Pobrets meus, quin record més dolorós!

La colla anterior se’n va fer càrrec en dues etapes
entre esmorzars, copes de vi, tortells i tapes
però ara que estan arribant a la jubilació
ja no volen aquesta obligació

I una nova colla agafa el relleu de la festa
i fins i tot han canviat de vestimenta:
Camisa verda, faixa negra i pantaló de tela blanca…
Però, un moment! Si vesteixen com els Castellers de Vilafranca!

Mira que n’hi ha, de colors per tirar!
Que no us ho vau parar a pensar?
A veure si un dia us confondreu
i, en lloc del gegant, un pilar de 8 aixecareu!

Ara fora conyes, us direm que estem contentes
de que més gent aposti per les nostres festes.
Fem créixer les entitats i la cultura popular
i, com a poble, ningú ens podrà aturar!

—
ELS CONCERTS DE FIRES

Ai, Marta estimada, com t’agrada cantar!
Et dediquem doncs un versot de Fires i Festes,
perquè quina cantada el sobre programar.
Tanta efervescència no la vèiem des de la Medall,
ara bé, tu amb més pressupost,
ta to pagao! que no falti cap detall.

Vull petar-ho, va ser el teu supòsit,
i ningú et va aturar, ans al contrari,
a tope amb la vie. Quin despropòsit!
Vinga concerts, vinga tanques, vinga primeres espases,
vinga escenari, vinga segurates, vinga cobrar entrades,
vinga cobrar entrades, vinga cobrar entrades, vinga cobrar entrades.

Els del Canet Rock? Uns aficionats!
El que has parit, Marta,
és el primer Festival del Món Mundial fraccionat!
Qui vulgui veure concerts organitzats per l’Ajuntament?
Que pagui! I si ho fa més d’una vegada, millor!

Els de Benicàssim? Uns matats!
Preus assequibles deies…
per persona i dia, és clar, ben vist!
Pero si a casa érem tres o quatre?
O volíem sortir un parell de nits?
Ves per on, aquí canviava la torna!

Vas dir que tot era pel bé de la cultura
i, és clar, tu la seva protectora.
Però calia triar, o anar sopar o a ballar,
tot? impossible, Sra. Regidora,

Casum l’os pedrer!
No vas pensar en crear una cartilla de fidelització, potser?
Uns descomptes per ser ciutadà i veí d’aquest poble, no ho sé:
Pagui tres i vegin quatre, més dos canutillus!
pagui quatre i li regalem dues voltes als cavallitus!
Res de res Marta. Res de res.
Una micona de malicia? O bé és pecat d’avarícia?

No negarem que la programació
va generar resposta popular
vas omplir cada gran concert,
semblavem la capital del Penedès estel·lar!

En Satanàs, en Pere Botero, fins i tot en Belcebú
van pujar, encuriosits, a veure-ho i per parlar amb tu.
Els hi va agradar la idea i volen replicar-la a l’infern.

Dona! baixa amb naltros a les profunditats de l’Avern
i polirem aquestes ànsies tan poc populistes per ambició,
els dubtes que encara tens per més i més acció
i així convertiràs lo nostre poble en l’Acampada Jove de l’administració.

—

Llucifer: Què, Sadurní?
No deies que s’havien portat com a sants?
Satisfets ens hem quedat,
després de sentir tanta barbaritat!

Sadurní: Home, tampoc n’hi ha per tant,
una relliscada tampoc és tan important.

Diablessa: Una relliscada dius? Però….

Venat: No cal ser tan exigents,
sigueu benevolents!
Que la pobra població
ja aguanta prou els del balcó!

Diablessa: No em fan gens de pena!
Heu trencat de nou el pacte,
i us llançarem un malefici infernal:

Llucifer:
Tots els homes i totes les dones d’aquest poble tindreu el sexe ardent
i no el podreu satisfer mai prou
per mesquins, per ser ciutadans absents.
Uns tristos adoradors d’aquell que va arrossegar el bou!
Veniu…Només sereu feliços adorant l’amo de l’infern
vindreu a mi i jo amb la meva veritat us obriré la ment!

Diablessa: I així serà per tota l’eternitat,
perquè qui pacta amb Llucifer, ho fa de veritat!

Venat: Perdoneu que hi posi cullerada,
però conec bé aquesta gentada,
no es mereixen anar a l’infern
perquè viure en aquest poble, ja és un torment!

Sadurní: I tu què n’has de fer, Venat.
Cada any igual, pesat!
Maleït borratxo sense cervell…
Ningú t’ha demanat consell!

Venat: Sadurní, tots ens estimem aquest poble
i sabem que és una Vila ben noble.
Però per més amor que li donem
mai tindrem oferta pel jovent
i com cada Festa Major
ho explicarem amb una cançó:

—
CANÇÓ: Born in Sant Sadurní
(Born in USA) Bruce Springsteen

Vaig néixer al Penedès
Envoltat de vinyes i de cellers
De petit dormía sense tenir por
Amb una mica de cava dins del biberó

Born in Sant Sadurní
jo soc nat a Sant Sadurní
jo soc nat a Sant Sadurní
Born in Sant Sadurní

Jugava a hockey amb només tres anys
als vuit Fires amb companys
amb 10 cobrava Barris pel carrer
i amb 12 fets, era geganter.

Born in Sant Sadurní
jo soc nat a Sant Sadurní
jo soc nat a Sant Sadurní
Born in Sant Sadurní

A l‘Insti vaig poder provar de tot
El marc de cava era el meu xarop
Quan vaig fer el meu primer petó
anava més cuit que un cigró.

I ara que he passat la pubertat
aquest poble que tant m’he estimat
com un fuet, m’ha deixat penjat!

No puc beure ni anar ballar
ni tinc un puesto on poder follar!

Tenim cava per tot arreu
fem mostres perquè vingui tot Déu
però quan volem nar a passar-ho bé
hem de marxar perquè no tenim res.

Born in Sant Sadurní
I was born in Sant Sadurní
Born in Sant Sadurní
volem un lloc per fer festes cada nit!
Born in Sant Sadurní
Born in Sant Sadurní
Born in Sant Sadurní
A passar-ho bé em vull quedar aquí!

—

PERDONEU, PERÒ AIXÒ NOMÉS PASSA A SANT SADURNÍ!

A la deixalleria hi ha més merda fora que dins.
Perdoneu, però això només passa a Sant Sadurní.

Els horaris de l’Ajuntament són per la gent que no treballa.
Perdoneu, però això només passa a Sant Sadurní.

El Ball de Gitanes de Sant Sadurní, tan feministes i tal
necessiten un mascle que aguanti el pal.
Perdoneu, però això (no) només passa a Sant Sadurní.

Al Casal d’Entitats hi pot treballar tothom, excepte les entitats.
Perdoneu, però això només passa a Sant Sadurní.

En aquest poble no diem cap plaça ni cap carrer pel seu nom.
Perdoneu, però això només passa a Sant Sadurní.

El prosecco està més de moda i es ven més car que el cava.
Perdoneu, però això té l’origen a Sant Sadurní.

Fer botellons al polígon de Subirats i deixar-ho ple de merda,
no es ser reivindicatiu és ser un guarro.
Perdoneu, però això només passa a Sant Sadurní.