,

Fires i Festes 2012 – Pregó!

Ja fa uns dies que s’han acabat les fires, esteu tots recuperats?
Que no són broma! Hi ha gent que tarda més d’una semana a tornar a la normalitat! 🙂

Aquest any, el pregó ha sigut a càrrec nostres ja que celebrem els nostre 25è aniversari.

Aquí us deixo algunes imatges, el pregó i uns videos 🙂

PREGO DE FIRES I FESTES 2012
Sadurninenques, Sadurninencs, Regidores, Regidors, senyor Alcalde, bona tarda a tothom.
Abans de començar amb el pregó, us volem dir que les samarretes i els nostres mocadors són una mica més cars, això no és per la pujada de l’iva, sinó per col·laborar amb la campanya Ajudem al Ian”.
Ian, d’aquí a 3 anys, quan en tinguis 8, els joves Se M’n Refum t’estaran esperant per que vinguis a fer de diable. Una forta abraçada de tota la colla!
Fa uns mesos quant vam rebre la invitació per fer el pregó de fires, per commemorar el 25 aniversari de la colla “Se M’n Refum” no sabíem ben bé que diríem, ni com el faríem, però si que vam tenir molt clar des d’on el faríem.
Fa uns anys, en unes jornades sobre el món del foc, un dels ponents va descriure als diables com la autèntica definició de festa:
·         perquè portem color on normalment tot és gris
·         perquè portem llum on tot és foscor,
·         perquè portem soroll on tot és silenci
·         perquè cremem pólvora, i no és per fer la guerra, és per fer festa
Ens va definir com els anarquistes del segle XXI, perquè ens havíem apoderat del carrer per fer les nostres festes, per viure la nostra cultura. Ens va encoratjar a que continuem reclamant el carrer per continuar amb les nostres festes, la nostra cultura, les nostres tradicions.
Es per això, que avui i aquí, els diables Se M’n Refum farem el pregó a baix, a la plaça, al carrer, on ens trobem bé, a gust; on ens agrada estar, amb tots vosaltres.
Endavant diables!!!
Diables grans
L’any 1987, un grup de gent jove va fundar a Sant Sadurní una colla de diables. La van batejar com Se M’n Refum. No eren els primers a intentar-ho: uns anys abans, altres joves inquiets, valents, agosarats… van trencar el gel en una vila gens acostumada al foc. Una vila senyora, que estrenava una feble democràcia, que es mostrava a la vegada progressista i conservadora, contestatària i reaccionària, valenta i poruga. Però els Diables de Sant Sadurní, tot i el rebuig inicial, malgrat el naixement de la Festa de la Fil·loxera que es va guanyar el dret a la pólvora de manera inesperada i fulgurant, tot i la seva efímera existència, van obrir aquest camí, el van adobar i aplanar perquè, passat, un temps, una nova fornada de fúries de l’infern n’agaféssim el relleu.
I com que d’això fa 25 anys, els diables Se M’n Refum hem rebut l’encàrrec de pregonar les Fires d’aquest 2012. I ho farem baratet, que la cosa no està per despeses, i sense versots, que us els guardem per la Festa Major
No volem oblidar-nos dels que des dels inicis van fer possible que avui siguem aquí. Volem agrair l’esforç de molta, molta gent: començant per polítics, cosa poc usual, com el Xavi Zamora, i el Francesc Raventós que van ser els primers regidors de Festes que ens van ajudar. Després hi ha hagut molts més regidors que han seguit recolzant-nos sobre el que ja estava format. Però no volem recordar-ne alguna que precisament no ens va recolzar gens. Tampoc volem recordar el setmanari 3 de 8 que ens va censurar reiteradament els versots, i a veure si aquest any publica aquest pregó. També volem agrair a la dissenyadora Paula Canals, que desinteressadament ens va fer el logotip que tots coneixeu. I posats a fer homenatges, que avui és el dia, volem donar les gràcies a totes aquelles persones que ens han ajudat, amb el material o cosint els vestits, i la paciència i la comprensió dels que un dia se’ls va cremar un vidre, i als que alguna espurna els ha foradat la samarreta o la camisa.
Volíem ser diables, volíem fer de diables, ens ho demanava el cos, el moment, les nostres ganes de festa i les d’oferir-les a la gent, al poble. Enteníem, i entenem, que és una forma de ser crític amb tot allò establert que no funciona, o que és injust i ningú hi fas res per canviar; és aquell esperit inconformista contra la mediocritat i el materialisme dels temps que corrien (i corren); era (i és) una forma de projectar tot això visualment, amb llum, olors, colors, moviment i soroll.
Mireu: aquí sobre tenim una carretilla, el coet per antonomàsia de tot diable com déu i satanàs manen, l’element bàsic per un diable. I veureu perquè.
Perquè té una metxa, que és l’inici de la festa, les ganes, els nervis de quan ens suen les mans i el cos es prepara per l’esclat d’adrenalina. És on tot comença.
Perquè el seu tronc, el canó, prou rígid com per aguantar la pólvora, feta d’elements químics ben diversos que cremen en una direcció. Així és un grup de diables, fet de gent diferent però que junts, amb força i valentia, creen una festa per oferir-la al poble amb generositat. El canó simbolitza tot allò que ens corteixi i ens fa forts.
I una carretilla no ho seria sense l’anella, que la subjecta a la forca per poder girar i girar repartint guspires, com si fos un paraigua de foc. És l’esperit de la festa, el centre del que som, el que ens uneix com a col·lectiu.
La part més esperada de la carretilla és el feix d’espurnes que ragen al voltant de l´anella fixada a la forca, que en bellugar-se, genera un conjunt de cercles, el·lipses, i figures de foc que ens meravellen, que dibuixen la festa, l’alegria, l’esclat de joia, però a la vegada la por i el mal. Aquesta figura de foc és el lluïment que cadascú pot fer amb la seva forca i amb la corredissa, i no deixa ningú indiferent.
No ens oblidem, ni nosaltres ni vosaltres, de l’olor que desprèn la pólvora. És el primer que sentim a distància i que ens desperta el més profund dels sentiments: les ganes, el desig, la sensació que aquest petit infern que hem creat pot assemblar-se al paradís per uns instants.
I ara agafeu-vos fort, perquè arriba el tro, el petard, que en explotar representa tot allò que voldríem que rebentés, que quedés fet miques: com els polítics corruptes d’aquest país, siguin del color que siguin, i que s’han lucrat amb els diners públics que tots paguem; o els especuladors de matèries primeres bàsiques per l´alimentació; o els que especulen amb l’habitatge, un dret bàsic que han perdut tantes famílies senceres i que ara es troben sense casa ni cap recurs ni feina, tan sols amb la desesperació com a carta d’identitat. Que aquests trons rebentin també un sistema que permet que uns banquers sense escrúpols col·loquin subordinades i preferents a gent treballadora i estalviadora o a gent gran, i ara es troben amb una mà al davant i l’altra al darrera. Que explotin també tots aquells que espolien la nostra terra, i la nostra llengua, que no en tenen prou de viure a costelles nostres, que a sobre ens escupen a la cara.
Potser ens caldrà a tots ser més valents i menys condescendents
VISCA EL FOC!!

Diables actuals
 
Diable 1: Som les fúries del present, un bon marró ens han deixat aquests diables del passat!
Però no obstant així hem pogut fer grans correfocs i us en farem cinc cèntims.
Diable 2: Hem anat a la trobada de diables i dimonis dels països Catalans a Vilaseca.
Diable 4: Més aviat semblava el Pol Nord, sort de les capes que ens van tapar del fred.
Diable 3: I també al correfoc de Fraga, el dia de la “Virgen del Pilar”.
Diable 1: Mai tanta gent apilada, un correfoc però sense córrer.
Diable 4: I com no recordar la sortida dels 1000 diables al poble de Canovelles!
Diable 1: Entre aquests i molts altres, també hem organitzat les nostres festes
Diable 2: Com la Fira del Foc, o el famós Foc a la Barraca amb 20 colles convidades
Diable 3: o el nostre dia de Fires i Festes, el dia 9 de setembre, i els nostres versots de Festa Major…
Diable 4: i també els cinemes a la fresca, que cada any han triomfat!
Diable 2: Per les nostres botifarres!!!
Diable 1: A més a més, som la generació més viatgera!
Diable 2: El magnífic viatge a Burgos, “con su morcilla y su catedral”. Els ciutadans encara es pregunten: “¿que coño hacen estos Catalanes con tanto fuego?”
Diable 3: I a Cañete la Real!?
Diable 4: Què va passar?
Diable 3: Que només arribar en aquella rotonda, la “Guardia Civil” ja ens esperava per rebre’ns, i donar-nos la benvinguda amb una recepta a la mà!
Diable 4: I Zegama…?
Diable 2: ai Zegama! “con sus txacolis y sus patxarans” ens van enamorar. I amb els diables de Mallorca hi vam tornar.
Diable 1: Cal dir però, que no tots els viatges han estat internacionals. També hem anat a Ses Illes, més concretament a Sta Margalida i tanta va ser l’amistat que allà ens vam quedar i un intent de germanor a l’aire es va negociar.
Diable 2: La veritat és que tot no podia anar tant perfecte!! I els veïns Europeus es van aixecar per fer-nos la guitza amb una llei de foc, recolzada i firmada, sense saber-ho???? pels nostres “grans representants” (dit fent escarafalls).
Diable 3: Una llei sense solta ni volta
Diable 2: Una llei on intentaven aniquilar la cultura del foc
Coro: I deixava tocats de mort els nostres correfocs.
Diable 3: I és per això que els diables dels Països Catalans ens vam començar a manifestar.
La 1a manifestació va ser a Berga, on la plaça de la patum es va quedar petita.
Coro: Farem festa de foc, peti qui peti!!!!
Diable 4: La 2a va ser a Barcelona, i la plaça St Jaume vam fer enxiquir.
Diable 1: La 3a i la més agosarada va ser el correfoc nudista a Llorenç del Penedès, per demostrar que el foc no és tant perillós!
Coro: Visca visca visca! Visca les tites petites!
Diable 2: Amb aquestes i moltes d’altres vam aconseguir MIG solucionar el problema.
Diable 3: i ara ens toca fer cursos i exàmens a tort i a dret!
Diable 4: i un munt de burocràcia inútil hem d’omplir.
Diable 1: però res no ens atura! Com si ens volen fer escriure la bíblia en vers!
Coro: Perquè diables som i serem, i amb els més joves us deixem!
Joves Diables Se m’n refum
DIABLE 1
Les Fires i festes són a punt
I malgrat és temps d´estalvi
Ja ho veieu
De pregoners n´hi ha més d´1.
Allà on no arriben els quartos
Ha d´arribar la imaginació
Ciutadans i entitats
Ja fa molts anys que fan aquest pregó
DIABLE 2
Enguany celebrem l´aniversari
Dels nostres diables més veterans
Feu-nos cas a nosaltres, la canalla,
I deixeu-nos dur la forca gran!!
Amb nosaltres com a caps de colla
Serem de Catalunya la colla més gran
Som diables joves i no tenim vergonya
Ens agrada cremar, cremar i cremar
I a tothora fotre conya
Com que vosaltres ja sou vellets
I no us aguanteu gaire els pets
Us ho direm encara més clar
TOTS — BIS — VOLEM MÉS CARRETILLES !!!
DIABLE 3
Es que a la colla jove també ha arribat la crisi
I les caixes de foc han patit la retallada
Espavileu-vos dons a fer botifarrades
Doncs ens agraden les grans petades
Vinga a omplir Papers i paperets
Tanta Normativa i tanta tonteria
Que no ho sabeu que el que més ens agrada
És una bona carretillada?
 TOTS —– BIS — VOLEM MÉS CARRETILLES !!
DIABLE 4
Aparquem la crisi uns dies
Som capaços de mirar endavant
No us perdeu res de la festa
Ni els petits ni els més grans
Seguiu l´exemple dels nostres veterans
Que no es prenen ni un sol descans
 Cercaviles, concerts i correfocs
Si se us fan les deu tocades
Ja no cal que aneu al llit
Empalmem amb matinades  
 TOTS —- BIS _ VOLEM MÉS CARRETILLES!!!!!!
 DIABLE 1 I 2
I desitjant-vos bones festes
Acomiadem aquest pregó
Dient-vos-en quatre de fresques
A les sortides anem quatre gats
 Però això si, per cremar a Sant Sadurní,
Tothom ja hi som preparats.
 Al darrer correfoc però estàvem sols com mussols
Gent de Sant Sadurní, us heu d´implicar
I no quedar-vos empoltronits al sofà !!
Som joves i ens volem divertir
I del mon del foc a tothom volem fer gaudir!!
Des d’aquesta plaça us volem convidar,
de les Fires i Festes, poder disfrutar!
VOLEM MÉS CARRETILLES!!
Aquesta ha estat la nostra història, i formem part de la història de Sant Sadurní d’Anoia, a les Fires i festes sempre hi ha el correfoc. Pot haver anat canviant de data i d’hora però sempre en el marc de les fires. Fa molts anys, per les matinades sortíem per despertar el poble. Ara ja sortim dos dies, el dia 9 de setembre tenim el correfoc dels diables grans, i el 10 de setembre el correfoc dels diables infantils.
En el futur dels diables esteu vosaltres, sou una de les parts que conformen un correfoc, casi que podríem dir que sou el 50%.
Ompliu els carrers i places. Participar és molt barat, i no ens  importa el color de la samarreta. Els mes agosarats corren al costat dels diables fruint de la pluja d’espurnes, nens i no tan nens, tapats per la por de les petites guspires que il·luminen els carrers foscos de la vila, omplen els espais que deixem entre diable i diable.
Els més valents, els que vulgueu cremar carretilles, animeu-vos a formar part de la colla i  a preservar la cultura del foc arreu.
Com a pregoners d´ enguany, us demanem que sortiu al carrer per a gaudir i participar del conjunt d´ actes d´ aquestes fires i festes, que donem per iniciades.
Visca les Fires i Festes!!

Visca Sant sadurni!!

 

0 comentaris

Deixa un comentari

Vols unir-te?
Contribueix amb els teus comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *